La Integració Psicocorporal es nodreix de diferents corrents que han marcat la història de la psicoteràpia.
D’aquest bagatge n’ha sorgit una teoria i una metodologia pròpies, originals i coherents: un camí terapèutic que combina rigor acadèmic i experiència humana per afavorir canvis profunds i sostinguts en el temps.
La Integració Psicocorporal es basa en les aportacions de:
Plantejaments dinàmics de S. Freud
Aportacions caracterològiques i energètiques de W. Reich (que és la referència indispensable per a les teràpies psicocorporals de caràcter profund)
Postulats de la Psicologia del Jo (A. Freud, H. Hartmann)
Psicologia del Jo Contemporània (P. Gray, C. Paniagua)
Relacions Objectals (S. Ferenczi, R. Fairbairn, M. Klein, O. Kernberg, etc.)
Teoria de l’Aferrament (J. Bowlby) i el Psicoanàlisi relacional (S. Mitchell)
Psicologia Evolutiva (J. Piaget)
Teoria General de Sistemes (L. von Bertalanffy)
Teoria Hologràmica (K. Pribram)
Principis de la Psicologia Humanista (C. Rogers)