Què és la Integració Psicocorporal?

La Integració Psicocorporal és una via per retrobar-te amb tu mateix, comprendre els teus patrons i obrir espai a una vida més plena i conscient

Cos, emoció i ment: una mirada integrada

La Integració Psicocorporal parteix d’una comprensió global de la persona. Cos, emoció i ment no són realitats separades, sinó diferents dimensions d’una mateixa experiència.

El que vivim al llarg de la nostra història va configurant la nostra manera de sentir, pensar, relacionar-nos i protegir-nos. Algunes d’aquestes formes de funcionament, que en un moment determinat poden haver estat necessàries, poden continuar actuant en el present i limitar-nos.

El treball terapèutic busca anar prenent consciència d’aquests patrons, comprendre el seu origen i la seva funció i donar espai a allò que ha quedat bloquejat o sense poder ser expressat.

Els 4 eixos fonamentals

1. La història personal
‍
Les experiències viscudes i les relacions primerenques formen part de la manera com avui ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres.

2. Els mecanismes de protecció
‍
Les formes que desenvolupem per protegir-nos davant del que ens resulta difícil poden continuar actuant en el present, fins i tot quan ja no són necessàries de la mateixa manera.

3. El cos i l’expressió emocional
‍
El que vivim també s’expressa corporalment i emocionalment. Atendre aquestes expressions ens permet ampliar la comprensió del que està passant.

4. La relació terapèutica
‍
El vincle entre terapeuta i pacient ofereix un espai segur des d’on poder explorar, comprendre i elaborar aquestes experiències.

Una mirada que va més enllà del que és conscient:

La Integració Psicocorporal parteix d’una comprensió global de la persona. Cos, emoció i ment no són realitats separades, sinó diferents dimensions d’una mateixa experiència.

El que vivim al llarg de la nostra història va configurant la nostra manera de sentir, pensar, relacionar-nos i protegir-nos. Algunes d’aquestes formes de funcionament, que en un moment determinat poden haver estat necessàries, poden continuar actuant en el present i limitar-nos.

El treball terapèutic busca anar prenent consciència d’aquests patrons, comprendre el seu origen i la seva funció i donar espai a allò que ha quedat bloquejat o sense poder ser expressat.

Diversos principis orienten la pràctica i defineixen la seva ètica

Expressió psicosomàtica espontània: es promou que el pacient pugui expressar-se lliurement, sense forçar ni guiar.

No violència psicosomàtica: s’eviten judicis, opinions o pressions per part del terapeuta, creant un espai respectuós i segur.

No interpretació: la interpretació no s’utilitza com a eina terapèutica, ja que pot interferir en l’experiència directa i autèntica de la persona.

Centració en el pacient: el procés gira al voltant del pacient; el terapeuta acompanya i sosté.

Seguiment comunicatiu: es busca seguir el fil de la comunicació a través de tots els canals —verbal, corporal i emocional— per comprendre el que emergeix en cada moment.

Veracitat comunicativa: el terapeuta es comunica de forma sincera i honesta, promovent un vincle basat en la confiança.

D'on prové la Integració Psicocorporal?

La Integració Psicocorporal va néixer a Barcelona durant la dècada dels noranta de la mà de Marc Costa Seguí, psicòleg clínic i fundador de l'Escola de Teràpia d'Integració Psicocorporal (www.psicocorporal.org).

L'enfocament recull aportacions de diferents corrents de la història de la psicoteràpia i les integra en una mirada que contempla la persona des de les dimensions psicològica, emocional i corporal.
‍
D’aquest bagatge n’ha sorgit una teoria i una metodologia pròpies, originals i coherents: un camí terapèutic que combina rigor acadèmic i experiència humana.

La Integració Psicocorporal es basa en les aportacions de:

Plantejaments dinàmics de S. Freud

Aportacions caracterològiques i energètiques de W. Reich (que és la referència indispensable per a les teràpies psicocorporals de caràcter profund)

Postulats de la Psicologia del Jo (A. Freud, H. Hartmann)

Psicologia del Jo Contemporània (P. Gray, C. Paniagua)

Relacions Objectals (S. Ferenczi, R. Fairbairn, M. Klein, O. Kernberg, etc.)

Teoria de l’Aferrament (J. Bowlby)

Psicoanàlisi relacional (S. Mitchell)

Psicologia Evolutiva (J. Piaget)

Principis de la Psicologia Humanista (C. Rogers)

Cos, emoció i ment no són parts separades. Són expressions d’una mateixa persona.
‍
‍Si vols conèixer millor com aquest enfocament pot formar part del teu procés terapèutic, pots contactar amb mi i fer una primera entrevista gratuïta.

Primera entrevista gratuïta