Què és la Integració Psicocorporal?

La Integració Psicocorporal és una via per retrobar-te amb tu mateix, comprendre els teus patrons i obrir espai a una vida més plena i conscient

Un camí cap a la consciència interior

La Integració Psicocorporal és una psicoteràpia d'enfocament dinàmic que neix als anys noranta a Barcelona. Parteix de la idea que molts dels conflictes i malestars que vivim a l’edat adulta tenen el seu origen en experiències de la infància que han quedat gravades tant a la psique com al cos. Aquests dolors es mantenen blindats a través de mecanismes de defensa que, encara que un dia ens van protegir, avui poden limitar la nostra llibertat i benestar.

Aquest enfocament terapèutic posa el cos al centre, reconeixent-lo com a memòria viva de la nostra història, i alhora dona un paper essencial a la relació terapèutica: un espai segur on explorar, reparar ferides i aprendre noves formes de vincular-se.
La Integració Psicocorporal es nodreix de diferents corrents que han marcat la història de la psicoteràpia.
D’aquest bagatge n’ha sorgit una teoria i una metodologia pròpies, originals i coherents: un camí terapèutic que combina rigor acadèmic i experiència humana per afavorir canvis profunds i sostinguts en el temps.
La Integració Psicocorporal es basa en les aportacions de:
Plantejaments dinàmics de S. Freud
Aportacions caracterològiques i energètiques de W. Reich (que és la referència indispensable per a les teràpies psicocorporals de caràcter profund)
Postulats de la Psicologia del Jo (A. Freud, H. Hartmann)
Psicologia del Jo Contemporània (P. Gray, C. Paniagua)
Relacions Objectals (S. Ferenczi, R. Fairbairn, M. Klein, O. Kernberg, etc.)
Teoria de l’Aferrament (J. Bowlby) i el Psicoanàlisi relacional (S. Mitchell)
Psicologia Evolutiva (J. Piaget)
Teoria General de Sistemes (L. von Bertalanffy)
Teoria Hologràmica (K. Pribram)
Principis de la Psicologia Humanista (C. Rogers)

Diversos principis orienten la pràctica i defineixen la seva ètica:

Expressió psicosomàtica espontània: es promou que el pacient pugui expressar-se lliurement, sense forçar ni guiar.
No violència psicosomàtica: s’eviten judicis, opinions o pressions per part del terapeuta, creant un espai respectuós i segur.
No interpretació: la interpretació no s’utilitza com a eina terapèutica, ja que pot interferir en l’experiència directa i autèntica de la persona.
Centració en el pacient: el procés gira al voltant del pacient; el terapeuta acompanya i sosté.
Seguiment comunicatiu: es busca seguir el fil de la comunicació a través de tots els canals —verbal, corporal i emocional— per comprendre el que emergeix en cada moment.
Veracitat comunicativa: el terapeuta es comunica de forma sincera i honesta, promovent un vincle basat en la confiança.
El creador d’aquest enfocament va ser Marc Costa Seguí, psicòleg clínic amb una trajectòria de més de quaranta anys en psicoteràpia individual i grupal, fundador de l’Escola de Teràpia d’Integració Psicocorporal (www.psicocorporal.org), que avui dia continua formant professionals i transmetent el seu llegat.